Ignasia Martorell Squella
Ignàsia Martorell Squella (Ciutadella, 1844 – 1924) fou una dama de l’aristocràcia menorquina del segle XIX, nascuda en el si d’una família benestant i arrelada a la noblesa local. El seu nom complet en el moment del baptisme fou Ignàsia Maria Isabel Joaquina, i la cerimònia tingué lloc el 9 de juliol de 1844 a la parròquia de Ciutadella, tot just l’endemà del seu naixement.
Orígens familiars i noblesa
Ignàsia era filla del cavaller Pere Martorell i de Maria Squella, membres de dues nissagues destacades de la ciutat. Va néixer a la casa senyorial del carrer Major del Born, símbol de la seva posició social elevada. Els seus avis paterns eren Pere Martorell i Ignàsia Olives, i els materns, Gabriel Squella i Francisca Olives, tots ells pertanyents a l’aristocràcia local.
La partida de baptisme d’Ignàsia deixa constància de la noble ascendència dels seus padrins, Gabriel Squella i Ignàsia Olives, fet que reforça l’enllaç de sang entre les principals famílies de l’època. Aquestes aliances matrimonials entre llinatges com els Martorell, Squella i Olives eren habituals i asseguraven la continuïtat dels privilegis i la posició social dins la societat menorquina.
Vida social i influència a Ciutadella
Ignàsia Martorell Squella va viure en un entorn cultural i religiós intens. Es té constància que va formar part de la vida activa de la ciutat, especialment vinculada a espais com el Palau Squella, una casa noble on s’acollien celebracions familiars, visites distingides i, amb el temps, fins i tot actes funeraris.
Segons documents històrics i premsa de l’època, Ignàsia destacava per la seva rectitud moral, devoció religiosa i esperit caritatiu. Va ser una dona que exercí un rol discret però rellevant en la vida quotidiana ciutadellenca, especialment com a referent dins l’àmbit femení tradicional, on combinava les tasques domèstiques amb una vida de servei i fe. En paraules d’un testimoni contemporani, fou una “dona enèrgica i decidida” que es guanyava el respecte i admiració del seu entorn.
Llegat i record
Un dels símbols més perdurables de la seva memòria és el retrat pictòric d’Ignàsia Martorell, una obra conservada avui a Can Salort, que reflecteix no només el seu posat aristocràtic sinó també el valor que se li atorgava dins la seva família i societat. La seva imatge mostra una dona de mitjana edat amb vestimenta negra de l’època i un rostre serè, símbol de la dignitat i serenitat que l’acompanyaven.
Tot i que no es coneixen detalls exactes sobre la data ni les circumstàncies de la seva mort, el seu pas per la història local ha quedat documentat com a exemple de dona noble menorquina, marcada per la discreció, la tradició i el compromís amb els valors familiars i religiosos del seu temps.
Context històric
Ignàsia visqué en una època de canvis socials i polítics lents però constants. La Menorca del segle XIX mantenia encara fortes estructures de classes i una presència destacada de la noblesa en la vida civil i religiosa. Dins aquest context, figures com Ignàsia Martorell exemplifiquen el paper que moltes dones exerciren des de l’àmbit privat però amb una influència tangible dins la seva comunitat.